Segueixo uns pocs blocs polítics, i sempre m'havien intrigat les giragonses ideològiques d'alguns dels més vehements escrivents i blocaires, particularment un que es féu famós arrossegant-se per la merda televisiva i que es diu Salvador Sostres, i un altre que es fa dir Dies de Fúria. Tenen en comú la facilitat per escopir dialècticament (amb els insults del gruix que s'hagi de menester) a tot quisqui que no combregui amb les seves idees. Cosa força difícil, perquè les seves idees i referents van canviant a una velocitat de vertigen: tots dos gasten l'energia a una velocitat tal que deixen darrera seu un rastre de cartutxos cremats que fa feredat.
Hem vist Sostres insultant (en el sentit més literal i estricte del terme) Duran i Lleida per al cap dels anys acabar-li fent la pilota de la manera més vergonyant; fent el trajecte invers amb Carretero, proclamant-se independentista i mostrant un profund i arrelat odi als qui no són rics com ell i catalans (?) com ell, per acabar escrivint a El Mundo i glorificant Pedro J. Un prodigi de coherència. I de xenofòbia. I de classisme tronat.
L'altre, Francesc Abad, àlias Dies de Fúria, de fustigador habitual de la gent d'Esquerra Republicana de Catalunya al crit paramilitar de "Doctor, a les seves ordres!", proferit quan Carretero culminava els seus despropòsits de desestabilització interna del nostre partit, ha acabat dient-ne pestes de l'alçada d'un campanar, una mostra de volubilitat amb escassos precedents fora del submón dels hooligans que poblen les clavegueres de l'opinologia d'internet.
Retrobo aquest darrer en una poderosa mostra de giragonsa, i jo diria que definitiva, atesos els antecedents d'aquest país nostre: Absolut Mas. un clúster de blocs pretesament independentistes dedicat a glorificar una mentida tan palmària com que CiU té algun interès en assolir la llibertat nacional, la de debò, per al nostre país. Amb aquest aparent final de trajecte, hom pot arribar fàcilment a dues conclusions consecutives:
a)CiU, la formació autonomista que va marejant la perdiu amb noves propostes contradictòries entre elles sobre el futur nacional de Catalunya, on Felip Puig anuncia la bona nova de la Independència el matí del mateix dia que, a la tarda, Mas i Duran certifiquen que no tenen cap interès en sortir d'Espanya; CiU, deia, és l'embornal on naturalment van a raure les ments més inquietes (en el sentit de bellugadisses) de l'independentisme de la nostra pàtria. Així ha estat des d'Hortalà a Colom, a aquestes mostres que aquí he referit, i així acabarà essent amb els nòmades de Rcat i de SCI, passades les eleccions del 28-N.
b)Cal celebrar l'encert del nom d'aital giragonsa conceptual, perquè cal una bona dosi de vodka per fer-la amb tanta convicció sense detectar-hi cap rastre d'incoherència.